Els partits independentistes han perdut el control del Parlament de Catalunya per primera vegada des de l’inici del Procés. El resultat d’ahir els deixa al voltant dels 1,3 milions de vots, lluny del màxim històric de 2017, en què es van acostar als 2,1 milions. El PSC emergeix com a primera força en vots i escons per primer cop en la història, però el resultat global dibuixa una aritmètica difícil per als pactes.
Continua llegint
Fa més de dos mesos que els habitants d’un dels països més muntanyosos del món, el Ladakh, es mobilitzen per reclamar una autonomia que l’Índia els va prometre i no arriba. Volen protegir el seu ecosistema i la seva cultura d’arrel tibetana —no és per casualitat que sigui conegut amb el sobrenom de petit Tibet— i exigeixen deixar de ser marginats per Nova Delhi. Milers de persones han protestat als carrers durant febrer i març, demanant un nou sistema de govern que doni resposta a aquestes demandes: un estat propi dins de la federació índia o una autonomia protegida per la Constitució.
Continua llegint
Les eleccions al parlament de la Comunitat Autònoma Basca d’aquest 21 d’abril permeten constatar dos fets. El primer, que el Partit Nacionalista Basc podrà retenir la lehendakaritza gràcies a la seva tradicional aliança amb el Partit Socialista. El segon, que Euskal Herria Bildu ha estat la força capaç de sintetitzar, sota la candidatura de Pello Otxandiano, la proposta alternativa al PNB. Aquest fet, a diferència de l’anterior, és inèdit en la història recent d’Euskadi.
Continua llegint
La Primavera Amaziga (en amazic: ⵜⴰⴼⵙⵓⵜ ⵏ ⵉⵎⴰⵣⵉⵖⵏ o tafsut n imaziɣn) és una revolta memorable de la història de la lluita del poble amazic. Fa referència al conjunt d’aixecaments i mobilitzacions protagonitzades pel Moviment Cultural Berber (vegeu nota 1) i el conjunt de la població de la Cabília (Alger hi és inclosa), de març a juny de 1980, per reclamar el reconeixement de la identitat i la llengua amazigues.
Continua llegint
Emanuele Pintus Band
Banda de música sarda
Al final de la primera copa d’Europa, l’Aitana Bonmatí ens deia a tots: “Canvieu de manera de pensar”. Per què ho deia? Perquè nosaltres també som natura i estem afectats per les seves lleis. I quan les seves lleis s’apliquen a la natura no racional van bé, però no sempre hi van quan s’apliquen a la natura racional. I quan no s’adapten prou bé, s’han de canviar. Sí, però per poder-les canviar cal canviar de manera de pensar.
Continua llegint
